Resultat als quarts: 1-1 / 2-1 / 2-2 / 3-2.

Golejadors: 0-1 Sebas / 2-2 Arnau

Tercer partit de la segona fase contra un rival dur, que en la pretemporada ens havia derrotat sense pal·liatius per 12 a 0. Els núvols negres que presagiava el matí, però, s'han convertit en bona llum i no només ambiental. Hem fet un autèntic partidàs, potser un dels millors de la temporada. Hem estat capaços d'exercir en defensa una grandíssima pressió, que ha dificultat molt i molt la tasca d'atac del rival. I a més, hem pogut també buscar els espais, combinar davant i gaudir d'un bon grapat d'oportunitats més enllà dels dos gols. El Claret ha sortit confiat i una excursió imprudent del seu porter (d'altra banda enorme!) ha acabat amb la pilota robada pel Sebas i convertida en gol. Ens hem posat al davant i hem estat a punt de fer el segon, amb un Lluís pletòric en el desplegament físic. Després, el Claret ha anat fent valdre la qualitat dels seus jugadors i hem arribat al descans perdent per la mínima. Com acostuma a passar el tercer quart ha estat el nostre: l'Arnau ha completat bé una jugada d'equip per fer el segon i en Jordi ha tingut a les seves botes el tercer, que ens hauria posat per davant, però la pilota s'ha estavellat al pal. Entretant, en Pol i en Bernat (i la fusta de les porteries) en mantenien dins el partit. L'últim quart ha començat amb un gol ràpid i afortunat de l'adversari en el rebuig d'un xut llunyà que a la fi ha estat letal; però l'hem jugat a tot ritme i hem tingut oportunitats per a l'empat, jugant pràcticament sempre a camp rival. Tant és així que han acabat demanant l'hora i celebrant la victòria com si fos contra el líder. L'equip es mereix un deu: ha acabat trist i emprenyat; nosaltres, molt orgullosos. Avui sí que podem dir de debò allò de: anem millorant. Força Pia!