Jugar a l'Aleví D és un sinònim de dificultats i patiment: tots els jugadors són alevins de primer any, els millors jugadors de l'any passat han anat al primer equip, jugadors nous que s'han d'adaptar...  fan preveure que un any sense moltes alegries.

Però ben aviat ens vam adonar que aquest any seria una mica millor del que esperavem. Ja des dels primers partits amistosos vam veure que gràcies a la bona feina de l'entrenador, el generós esforç dels nens, la rapida adaptació dels nous i la bona evolució d'alguns de l'any passat, ens permetrien tenir un equip força competitiu, tot i tenir lògicament les nostres limitacions.

I aixi ha estat. En una primera volta molt regular hem estat capaços de guanyar a gairebé tots els equips de la banda baixa, competir amb molta igualtat amb els de la franja mitja de la classificació (encara que no hem aconseguit treure cap punt) i competir fins on hem pogut amb els tres de dalt (en alguns casos fins ben entrada la segona part). I la segona volta ha començat amb la mateixa tendencia.

Què podem esperar de la segona volta? Doncs continuar amb aquesta regularitat i esperar que els nens segueixin creixent i divertint-se jugant a futsal, i estic segur que això ens permetrà donar alguna sorpresa inesperada.

Què dir dels pares. Sempre al costat de l'equip, animant als nens i patint fins a limits no gaire desitjables. Un deu per a ells i per estar sempre al costat de l'equip. No han fallat mai.

I com que no tot ha de ser patir, ahir vam anar a cel·lebrar la bona primera volta i la victoria amb un gran dinar tots junts. Bon profit !!!