Partit definitiu que ens pot donar la primera plaça de la lliga d’hivern. Tothom està molt motivat. Els jugadors (hi són tots), l’entrenador i els pares. Aquest partit s’ha ajornat tantes vegades que tots el volem jugar!

Comença el primer quart. Fa fred, però a la pista no es nota. La xerrada del míster, l’Alex, ha fet el seu efecte perquè els de la Pia busquen les pilotes com mai… Fins i tot els jugadors de la banqueta estant animant… ja era hora!

Intercanvi de cops a les dues porteries, però nosaltres tenim una assegurança de vida amb en Roger a la defensa! Al cap de poc, l’Isaac talla una pilota i s’escapa en solitari, avança amb seguretat i acaba estavellant la pilota al pal. A la següent jugada, ja no perdona. L’Isaac torna a tallar-la i, aixecant la pilota per sobre del porter, marca el primer gol del partit. El quart continua igualat, l’Ampa Can Llong comença a sobreposar-se. En una de les últimes jugades, en Pau, després de fintar a l’últim defensa, es planta davant del porter i fa la passada de la mort a l’Isaac, que torna a marcar. S’acaba el quart 0 a 2 i tots els jugadors s’abracen, en la millor versió que havíem vist mai d’aquest equip.

El segon quart, comença amb molta empenta del Can Llong. Per alguna raó fins ara anaven primers a la lliga, no us penséssiu que es rendirien tan fàcilment! Però topen una vegada i una altra, amb uns defenses molt ben col·locats i una porteria in-expugnable. El Biel B., para tots els xuts. Fins i tot es permet alguna frivolitat driblant l’atacant que córrer desesperat per arribar a la pilota. Cada vegada el rival arriba més a la porteria però els nostres no deixen de defensar. Tots defensem molt concentrats, tan els defenses com els atacants Arnald, Jordi, Biel H. i Eloi. Així mantenim la nostre porteria a 0. Final del segon quart.

El tercer quart, esdevé una còpia de l’anterior. L’Ampa Can Llong ho intenta però nosaltres ens defensem amb solvència. Guanyem les pilotes dividides i no perdem les posicions. Ells cada cop es posen més nerviosos. Així arriba el final del tercer quart, amb el mateix resultat.

I el quart quart segueix la mateixa tònica. Els nervis de l’equip rival fa que cometin més errors i ens dóna la possibilitat d’alguns contraatacs. Destaca una jugada col·lectiva que comença als peus de l’Isaac, passada al Pep i acaba rematant el Joan. Ens paren la pilota però tothom endevina en quin resultat acabarà el partit. Finalment l’arbitre xiula el final del partit. Hem guanyat 0 a 2 i tots els nostres jugadors s’abracen contents! Els pares riem perquè mai els havíem vist tan motivats...